El 3r diumenge de cada mes, de 9 a 13 hores, us proposem recórrer una ruta sorprenent. Reviurem les darreres hores de la fi de la Guerra Civil a Subirats i d’aquest trascendental capítol de la nostra història. En els darrers anys s’han descobert als boscos de Subirats, amagades pel pas del temps, multitud de trinxeres, nius d’ametralladores i restes d’equipaments dels soldats que van combatre, les quals es conserven en un inusual bon estat. Gràcies a la memòria dels pocs testimonis vius som ara conscients de l’episodi heroic que va significar la defensa del Port d’Ordal a càrrec de l’exercit republicà. Les unitats mobilitzades tenien l'objectiu d'alentir el màxim possible l’avanç de les tropes franquistes cap a Barcelona i així permetre una evacuació més ordenada dels refugiats. Els historiadors locals Josep Mata, Ernesto González i Antonio Corral, els quals han documentat les troballes aparegudes fins al moment, seran el mateixos guies d’aquesta ruta organitzada pel Patronat de Turisme de Subirats.

Un cop trencat el front de l’Ebre, el 23 desembre de 1938, l’exercit franquista inicia l’ofensiva sobre Catalunya. En poc temps van conquerir Tarragona, el 15 gener de 1939, Vilafranca del Penedès el 21 de gener, i el dia 22 arriben a Subirats. Al matí entra al nucli de Can Cartró el Cos de l’Exèrcit de Navarra, comandat pel General José Solchaga, i a la tarda a Cantallops tot avançant per la carretera general cap a Barcelona el Cos de l’Exercit Marroquí, a les ordres del General Juan Yagüe. Aquells dies els carrers i places de Barcelona estaven atapeïts de refugiats. A la ciutat hi havia desesperació. Soldats, burgesos i anarquistes només pensaven en el mitjà més adequat per fugir a França. El president de la República Manuel Azaña va descriure en el seu diari: “Enorme desastre. Ha desaparegut l’exèrcit. Els de l’Ebre, gairebé sense combatre”. El front de batalla s’anava aproximant a Barcelona gairebé sense lluita… O això és el que es pensava fins ara. Les darreres investigacions demostren que a Subirats s’havien construït tota una sèrie de fortificacions per tal de defensar el Port d’Ordal –l’accés al pla de Barcelona per l’actual carretera general N-340– sobretot prop del poble d’Ordal i el petit nucli d’El Pago. El Pla de Defensa de Catalunya dissenyat pel General republicà Vicente Rojo dibuixava fins a 6 línies defensives des dels Pirineus fins a la costa. El ràpid curs dels esdeveniments va fer que a la pràctica només en algunes zones es construïssin defenses i tampoc es pogués registrar amb certesa la seva ubicació. Les troballes a les muntanyes de Subirats, per on passava la línia defensiva L-3, demostren que el dia 23 de gener de 1939 les tropes republicanes van aturar l’exèrcit franquista. S’han localitzat 13 trinxeres, 20 nius de metralladora, cràters de bomba, ubicacions de soldats morts en fosses comunes i diversos equipaments militars com un centre de transmissions. Es creu que devien haver aproximadament 1.000 soldats republicans defensant l’atac de 4 batallons franquistes amb uns 3.000 efectius.

L'itinerari començarà a les 9 hores des del punt d’informació turística de Sant Pau d’Ordal, la Caseta de Fusta de la Plaça de Subirats, just en el punt on hi havia l’antic pont sobre el rec, volat per l’exèrcit republicà en retirada. Se seguirà el mateix recorregut de les tropes franquistes fa més de 70 anys, pujant pel Carrer de la Font i continuant fins a El Pago. Durant el camí es comentaran totes les troballes situades en aquests espais. A les Caves Júlia Bernet es podrà admirar l’interessant material bèlic recuperat. Després d'una pausa per esmorzar, a continuació es visitarà la zona de combats als boscos d’El Pago, en temps de la guerra una muntanya pelada per la tala indiscriminada d'arbres per aconseguir fusta com a combustible. En aquesta àrea van haver-hi els combats més importants i on s’aprecia millor les restes de la lluita. Aquestes posicions van ser les darreres conquerides per l’exercit franquista la tarda del 23 de gener de 1939, quan fins i tot ja havien fet seu el Port d’Ordal avançant hàbilment per la muntanya.